La presidenta del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica, Margarida Bofarull, rscj, ha participat al Congrés i posterior Assemblea General de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, dedicat en aquesta ocasió al tema "Humans: Significat i reptes", amb l'objectiu de reflexionar sobre els límits ètics en el context de les innovacions tecnocientífiques. L'esdeveniment s'ha celebrat els dies 12 al 14 de febrer en el Centre de Conferències de l'Augustinianum.

La trobada ha comptat amb destacats ponents com el Mons. Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida; la professora Mariana Mazzucato, de l'Institute for Innovation and Public Purpose (IIPP) de la University College London; el professor Jim Al-Khalili, de la School of Mathematics and Physics de la University of Surrey en Guildford, el Regne Unit; el professor Chris Gastmans, del Centre for Biomedical Ethics and Law, de la Catholic University of Leuven (Belgium) i el professor Carter Snead, Professor of Law, en la Notre Dame University, de South Bend (USA), entre altres.Destacant la diversitat de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, s'ha anunciat que Katalin Karikó, bioquímica guanyadora del Premi Nobel, s'ha unit recentment al grup. Karikó va exercir un paper fonamental en el desenvolupament de la tecnologia d'ARNm utilitzada en les vacunes COVID-19 de Pfizer i Moderna.

El papa Francesc va rebre en audiència als membres de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida. En el discurs que va adreçar als assistents, el Papa va destacar com la qüestió que aborda en aquesta Assemblea General és de la màxima importància, és a dir, com s'ha d'entendre què és característic de l'ésser humà. El Papa Francesc va destacar que aquesta és una qüestió antiga i, alhora, sempre nova, que els extraordinaris recursos posats a disposició per les noves tecnologies ens plantegen d'una manera cada cop més complexa. El papa Francesc va destacar que "La tasca principal, doncs, és antropològica: tenim el repte de desenvolupar una cultura que, integrant els recursos de la ciència i la tecnologia, sigui capaç de reconèixer i promoure l'ésser humà en la seva especificitat irreductible. Cal explorar si aquesta especificitat es troba fins i tot aigües amunt del llenguatge, dins l'àmbit del pathos i les emocions, el desig i la intencionalitat, que només l'ésser humà pot percebre, apreciar i convertir en relacions positives i beneficioses amb els altres, ajudat per la gràcia del Creador. Aquesta és, en definitiva, una tasca cultural, ja que la cultura configura i dirigeix les forces espontànies de la vida i els costums socials". Fent referència a un procés continu d'elaboració, el Papa va comparar aquest camí amb la plantació d'arbres, els fruits dels quals seran collits per les generacions futures, o la construcció de catedrals que es completaran en el temps.

L'Assemblea ha estat un espai de reflexió profunda sobre els significats i desafiaments inherents a la humanitat.